El ciment, principal matèria prima del formigó, és produït mitjançant un procés tèrmic en el qual es generen emissions de CO2 per partida doble i a parts iguals: d’una banda fruit de la combustió del combustible utilitzat al procés, i d’altra banda com a resultat de la cocció de la calç, el principal ingredient del formigó, que desprèn una gran quantitat de CO2 en el seu procés de calcinació.
A la indústria ceràmica sabem molt bé que la indústria del ciment té una tercera via de generació d’emissions: la baixa eficiència en aïllament tèrmic dels blocs de formigó (en comparació als blocs ceràmics), que genera una major despesa energètica en climatització d’espais.
És difícil substituir el ciment i el formigó en algunes de les seves aplicacions, com per exemple en la construcció d’infraestructures (ponts, túnels, grans estructures, etc,). No obstant, els blocs de formigó tenen un substitut obvi i molt menys generador d’emissions tant en la seva producció com en la seva aplicació i cicle de vida: el bloc ceràmic. Un fet que també hauria de formar part de la cultura general de la societat a l’hora de parlar sobre les emissions globals de CO2.
|