Origen del projecte
La relació comercial entre MÁLYI TÉGLA, ceràmica situada a les afores de Mikolc (Hongria), i BERALMAR es remunten a l’any 2000 quan el gerent de BERALMAR Ramon Sarió, el director tècnic Artur Massaguer i el representant a Hongria Carlos Acosta van visitar la ceràmica i van ser atesos amb molta hospitalitat pel propietari, László Stark. En aquella época, MÁLYI TÉGLA era una històrica ceràmica del nord-est d’Hongria amb una interessant concepció: una nau de dues plantes, amb dos forns Hoffmann a la planta inferior, cambres d’assecat a la planta superior, i una línia de preparació de terres molt singular, en disposició vertical, que dividia la nau en dues meitats simètriques. Per a afegir singularitat a la fàbrica, l’argila arribava en unes cistelles que creuaven una carretera i una impressionant xemeneia aixecada fora de la nau dominava la vista de la demarcació. En aquella primera visita un dels dos forns hoffmans estava sent reparat i es va plantejar la possibilitat de construir-hi un forn túnel amb l’objectiu d’ampliar producció i baixar costos tant energètics com laborals. La gran dificultat però era la manca d’espai: la densitat de pilars interiors de la nau deixava carrils de només 5.450 mm de separació entre pilars, de manera que es feia difícil trobar-hi un plantejament viable. Un forn massa estret que no oferís una producció llargament superior a les prop de 200 tn que ja feia la fàbrica amb els dos forns Hoffmann no tenia cap sentit. Finalment, pocs anys després, entre la insistència del senyor Stark i la propensió als desafiaments d’Artur Massaguer es van anar trobant solucions per a tirar endavant el projecte d’un forn túnel per a 350 tn/día.
Execució del projecte
El forn que es va plantejar feia 84,90 metres de llarg (incloent el pre-forn), una amplada interior de 4.700 mm i una amplada exterior de 6.140 mm. Malgrat que segons el senyor Stark la competència va al·legar que no es podia construir un forn així amb els espais disponibles, BERALMAR va solucionar la distància entre pilars (5.450 mm) d’una enginyosa forma: integrant-los en l’estructura del forn. Això no va ser tan senzill com pot semblar, donat que el model de forn que es va plantejar era el PRESTHERMIC, el forn hermètic d’altes prestacions de BERALMAR que permet treballar a alta pressió gràcies al seu disseny i acabat en xapa metàl·lica soldada. Va caldre per tant folrar d’aquesta xapa metàl·lica els pilars per a assegurar que els maons que els recobrien no haurien de suportar temperatures superiors als 600ºC, a més de fer passar els tubs del forn per espais inversemblants. D’aquesta manera els pilars van quedar integrats al forn no només a efectes d’espai, sinó sobretot a efectes de prestacions hermètiques. Una característica resultant és que la volta s’aguanta per tant sota bigues de dues longituds diferents en funció de la presència d’aquests pilars.
El forn va ser equipat amb equips de combustió a gas natural i un sistema de gestió automàtica MICROBER.
El nou forn es va construir el l’espai d’un dels dos Hoffmann que va ser enderrocat, de manera que l’altre forn Hoffmann va continuar en funcionament durant tota la construcció del nou forn túnel.
|