Origen del projecte
A inicis de la dècada dels 2000 CERÀMICAS DE MIRA, una ceràmica familiar de la província de Conca (Espanya) fundada el 1929, comptava amb una línia de producció de 400 tn/dia amb un assecador d’empilat directe sobre vagoneta, i un forn Hoffmann encara en funcionament. El mercat mantenia una alta demanda de materials de construcció de manera que la propietat es va plantejar enderrocar el forn Hoffmann i invertir en una segona línia de producció, també de 400 tn/dia.
Tres coses eren segures: la primera era que satisfets amb l’experiència de gestionar una planta amb assecador d’empilat directe sobre vagoneta, la nova planta tindria les mateixes característiques; la segona, que la nova planta havia de ser multi-producte, com a element clau per a mantenir la competitivitat del negoci; i la tercera és que el projecte seria tot un repte per al proveïdor escollir, que va acabar sent BERALMAR.
Execució del projecte
La nova ceràmica tenia el repte com dèiem de ser multi-producte, però en el sentit més ampli de l’expressió: havia de produir una amplíssima gamma de formats composada de famílies de blocs foradats, blocs termoargila, grans formats per a murs interiors, taulers ceràmics (bardos) de fins a 1 metre, formats acústics i fins i tot formats semi cara-vista.
L’assecador d’empilat directe sobre vagoneta de forn model LLEVANT era lògicament l’única opció que es va contemplar ja que, a part de ser l’opció desitjada per la propietat, qualsevol altre tipus d’assecador hauria significat una complicació extraordinària a nivell de mecanismes de càrrega i descàrrega per a tal varietat de formats. El tipus de mecanisme d’empilat pel què es va optar va ser el de forquilla d’empilat amb punxes variables, que és el més amable a l’hora de manipular material verd.
En quant al forn túnel, es va subministrar un forn hermètic model PRESTHERMIC d’altes prestacions. Aquest tipus de forn permet, gràcies al seu disseny i aïllament exterior metàl·lic, treballar en altes pressions que aporten més productivitat, més ràpida penetració de calor a l’argila i menor consum tèrmic.
Conclusions
Malgrat moltes veus dins el sector que auguraven un fracàs d’aquest tipus de plantejament per als formats més grans, el projecte va ser un èxit indiscutible.
La nova planta es va posar en marxa a finals del 2006, assolint els següents objectius:
- Tots els formats plantejats es van poder fabricar complint amb les expectatives de qualitat.
- El consum tèrmic per a assecar i coure va resultar un 8% inferior respecte a la planta anterior comparat amb mateixos formats, fet molt notable donat que la comparació entre les dues línies és perfectament vàlida: mateixos formats, mateixa argila, mateix combustible, mateix volum de producció i mateixa gestió de producció. És a dir, totes les variables que afecten al consum tèrmic eren les mateixes, excepte els assecadors i els forns disponibles.
|