Corporatiu
 ENTREVISTA AMB JOSÉ CABELLO |
|
|
|
Joventut no exempta d’experiència. És una manera bastant acurada de definir el jove responsable de producció de BERALMAR, José Cabello. Amb 40 anys recent celebrats, casat i pare de dos fills, apassionat del muntanyisme, les arts marcials, el bàsquet, el rock&roll i les Harley Davidson, aquest terrassenc format en automoció i disseny mecànic porta literalment més de mitja vida a l’empresa des de que s’hi va incorporar a l’oficina tècnica l’any 1994.
NEWSLETTER BERALMAR: Des d’aquells inicis dibuixant equips de combustió fins a l’actualitat, tant tu com l’empresa heu evolucionat molt.
JOSÉ CABELLO: Una barbaritat. Imagina’t que quan vaig començar encara corria algun paper vegetal per l’oficina tècnica, els ordinadors encara convivien amb els retoladors Rotring i els Paralex, i a més només dissenyàvem equips de combustió i ventiladors. Aviat es va crear el departament de disseny de forns i assecadors tot i que jo em vaig quedar al departament de disseny de bens d’equip, fins a ser-ne el responsable.
N.B.: ... per a passar a responsabilitzar-se de la fabricació, l’any 2014. Després de 20 anys dibuixant màquines alguna cosa en deus saber sobre cóm es fabriquen.
J.C.: Sí, va ser un salt inesperat per a mi en aquell moment. La valoració que en faig 2 anys després és molt positiva, i així ho percebo de l’entorn, em sento valorat pels companys i hi ha un molt bon ambient al taller, però els inicis no van ser gens fàcils. Per a mi va ser un canvi molt gran, en molts sentits. Però sí, evidentment que m’ajuda molt el coneixement de producte que tinc, aquí al taller.
|
|
|
|
N.B.: Quins van ser els principals reptes en aquesta nova posició?
J.C.: Sens dubte l’haver de responsabilitzar-me d’un equip humà molt més gran que al departament de disseny. La pressió per a acabar els projectes dins els terminis també la teníem al departament de disseny, però era molt més senzill de gestionar. Érem un equip de cinc i la coordinació era relativament senzilla. A producció la coordinació dels treballs és més complexa ja que a més de dependre de proveïdors, les persones de qui disposo em varien constantment, ja que molts estan sovint viatjant a muntatges a casa dels clients, postes en marxa, i de vegades sabent-ho d’un dia per l’altre. Per això un dels meus reptes és augmentar la polivalència de l’equip de treball i minimitzar l’impacte d’aquestes situacions.
N.B.: També vas dur a terme tasques de direcció d’obra durant l’etapa a l’oficina tècnica.
J.C.: Durant un temps, sí. També quan era a disseny de fabricació vaig haver de visitar molts clients per a prendre mesures o supervisar muntatges d’equips. M’ho vaig passar molt bé, a mi m’agrada molt el contacte amb el client, recordo mil anècdotes...
N.B.: Sóc tot oïda.
|
|
|
J.C.: Recordo quan vàrem prometre fer un forn en 12 setmanes a un client de La Rioja, el client ens burxava dient que no hi arribaríem i finalment ens va haver de pagar un sopar. Va haver-hi molt bon ambient en la construcció d’aquell forn. També tinc molt bon record de les estades llargues a Colòmbia... el treball i els dinars amb la gent de la fàbrica. Recordo un bon client i amic de Granada que satisfet amb la meva feina em va voler mimar tant amb la gastronomia local que em va fer perdre l’avió de tornada a Barcelona. També vaig estar a punt de perdre un vol de tornada dels Estats Units perquè em vaig deixar les claus dins el cotxe i es va tancar automàticament... es va organitzar una aposta entre els americans i els mexicans de la fàbrica per a veure qui aconseguia obrir abans el cotxe, i no vaig perdre l’avió gràcies als mexicans...! Els Estats Units em van agradar molt, per a mi que sóc tan aficionat a les Harley Davidson allò era el paradís. Em van tractar molt bé també a Albània, gent molt càlida i hospitalària... cada matí em rebien amb un licor casolà i encara riuen de les meves cares a l’empassar-me’l... També del Marroc en tinc molts bons records, bona gent i bon menjar! Quan es treballa bé i es nota la valoració personal del client, no hi ha res millor. Si a sobre s’hi suma l’intercanvi cultural i l’oportunitat de conèixer món, és genial. Això és el que trobo a faltar més en les meves responsabilitats actuals. Però no és una queixa, eh? Només estic recordant històries. Cada etapa té les seves coses.
|
|
|
|
Orgullós de la seva “Harley”, amb la que ve a BERALMAR sempre que el temps ho permet.
|
|
|
N.B.: I a tu d’etapes encara te’n queden unes quantes, amb només 40 anys!
J.C.: Ja en fa 22 que sóc a BERALMAR... després de dos anys de dura adaptació com a responsable de producció penso que ara és hora de començar a dur a terme algunes millores, tot i que eren més fàcils de dir i proposar des de fora que des de dins. Per això no puc pensar en cap nova etapa perquè encara no he fet res aquí. És tot just ara que puc començar a aportar.
N.B.: Joventut, experiència, coneixement de la casa i ganes. Només queda desitjar-te sort!
J.C.: Això no està mai de més!
|
|
CONCLUSIONS DE LA FIRA TECNARGILLA 2016
|
|
|
El recent 30 de setembre va concloure la 25a edició de la fira TECNARGILLA a Rimini (Itàlia).
BERALMAR hi va participar tal i com havíem anunciat i algunes de les primeres conclusions que en podem fer són les següents:
- Tot i l’existència de la secció CLAYTECH, que agrupa els proveïdors de la indústria ceràmica estructural, TECNARGILLA ha esdevingut al cap dels anys en una fira eminentment enfocada a la ceràmica fina, i amb molt d’èxit. La secció CLAYTECH però esdevé a cada edició més residual, tant en nombre i mida dels estands com en volum de visitants.
|
|
|
|
- La durada de la fira (5 dies) ha estat sempre excessiva però enguany es fa més palès encara degut al nombre minvant de visitants, que fa que a les darreres edicions el 80% de les visites es concentrin en només dos dies: el segon i el tercer. Les jornades quarta i cinquena són un malbaratament de temps i recursos innecessaris per a tothom.
- Malgrat aquestes constatacions, que sens dubte duran a la reflexió sobre futures participacions de molts expositors en aquesta històrica fira, el què queda d’aquesta darrera edició de TECNARGILLA són les converses mantingudes amb els visitants, a qui aprofitem per a agrair-los la visita, i que malgrat no han estat altes en nombre, ho han estat en qualitat.
La propera edició de TECNARGILLA serà el 2018, el mateix any de la propera edició de CERAMITEC. Per aquest motiu no podem assegurar que ens veurem a Rimini el 2018, però en qualsevol cas us en informarem per aquest mitjà.
|
|
|
|
Equip professional de BERALMAR
