- Indústria Ceràmica
- RADIOGRAFIA CURRICULAR DEL NOU EXECUTIU ESPANYOL
|
D’esquerra a dreta i de dalt a baix:
Sáenz de Santamaría, de Guindos, García-Margallo, Gallardón, Morenés, Montoro, Fernández Díaz, Pastor, Wert, Ibáñez, Soria, Cañete i Mato.
|
|
És coneguda la difícil situació de tantes economies occidentals, entre elles i molt particularment l’espanyola. Per aquest motiu es fa més rellevant que mai la tasca política, ja que malgrat que el gran actor social és i ha de ser sempre la societat civil (ciutadans, empresa, etc.), se li reconeix a la política el deure actual de realitzar canvis dràstics en diferents marcs, des del laboral fins al fiscal.
I és en aquest context d’extraordinària importància de l’acció política que pren interès un anàlisi curricular dels 13 integrants del nou executiu espanyol que es va formar el passat mes de Desembre:
SEXE
Dones: 4
Homes: 9 |
EDAT
Entre 40 i 49 anys: 2
Entre 50 i 59 anys: 5
Entre 60 i 67 anys: 6 |
FILLS
Sense fills: 1
Amb 1 fill: 2
Amb 2 fills: 5
Amb 3 fills: 3
Amb 4 fills: 2 |
EXPERIÈNCIA
En càrrecs de gestió pública
Amb experiència: 10
Sense experiència: 3
En l’àrea
Política: 13
Empresarial: 4
Docent: 4 |
TITULACIONS
Dret: 7
Econòmiques: 5
Enginyeria: 1
Medicina: 1
Polítiques: 1
Sociologia: 2 |
ALTRES TITULACIONS
Amb doctorat: 2
Amb màster: 1
Amb més d’una titulació: 4 |
El sexe, l’edat i el nombre de fills no representen cap sorpresa ni anomalia: és encara habitual una major presència masculina, unes edats aclaparadorament per sobre dels 50 anys, i també un nombre de fills superior a la mitjana del país.
Tampoc hi ha gaires comentaris a fer en quant a la formació del gabinet, que d’entrada no es demostra deficient.
El més remarcable sense cap mena de dubtes és el marcat currículum públic dels membres del nou gabinet, molt diferent al perfil curricular de gabinets d’altres països, més carregats d’experiència en l’àmbit privat. El sector públic té arreu diferències ben òbvies en front del sector privat, que és l’autèntica columna vertebral de qualsevol economia. Un règim laboral diferent, un sostre professional i salarial més acotat, una lògica d’incentius radicalment diferent, fa del sector públic un entorn sovint allunyat de tot allò que realment fa girar el món, i caracteritzat per un tarannà conservador i reaci al canvi.
És de desitjar que el marcat perfil curricular funcionarial del nou gabinet no sigui un fre a les valentes decisions que hauran d’encarar a curt termini.
|